Els llibres saborosos de l'Avió de paper

Espai de recomanacions gastronomico-literàries a càrrec d'Anton Rocaviva. Crònica del que son molt més que "llibres de cuina".

dimarts, 10 d’abril del 2012

El dilema del omnivoro


Tot seguit us oferim la crítica literària-gastrònomica a càrrec de l'Anton Rocaviva, emesa al programa de dissabte 31 de març de 2012. Que vagi de gust!


The omnivore’s dilemma
El dilema del omnívoro
Michael Pollan
Ixo editorial
Número de pàgines: 543
Preu: 25 euros
Primera edició en anglès any 2006
Primera edició en castellà any 2011

Què farem avui per dinar? Perquè mengem el que mengem? Com està organitzada la indústria agro-alimentària  que ens proveeix d’aliments? Què hi ha al darrere del creixent negoci dels productes  orgànics? És real l’ aparent varietat d’aliments  que ens ofereixen des de les grans cadenes de distribució? Quines conseqüències sobre el medi ambient té allò que hem decidit menjar?

Doncs bé, si alguna vegada tot passejant pel supermercat, o just abans de menjar-vos una poma us heu fet alguna d’aquestes preguntes, us recomano la lectura de  The Omnivore’s Dilemma, altrament dit El Dilema del Omnívoro.

El Dilema del Omnívoro és un assaig obra de Michael Pollan, autor nord-americà que ha escrit nombrosos llibres i articles entorn a l’estreta relació entre el  binomi home i natura. Les drogues, l’agricultura, l’alimentació o fins i tot l’arquitectura, són temes entorn els quals, Pollan ha escrit i elaborat enormes treballs amb particulars mètodes d’investigació, convertint-se així en una de les plomes més influents i respectades als Estats Units, i sent mereixedor de nombrosos i prestigiosos  guardons professionals.

Què hem de menjar? Simple i curta, però gran i complexa pregunta, com ho demostren les més de 500 pàgines que Pollan necessita per intentar donar-nos algunes respostes a The Omnivore’s dilemma, una brillant i aclaridora exploració sobre les poc conegudes dimensions i conseqüències de l’alimentació als Estats Units i al primer món.

De fet, Pollan parteix des del principi, de la condició d’omnívors de l’espècie humana; l’home pot menjar pràcticament tots els aliments  que es troben  a la  natura. Per una banda, aquest avantatge ha estat clau pel seu desenvolupament en un entorn d’animals especialitzats. Per altre banda, la possibilitat de poder  escollir, inevitablement crea a l’home un gran estat d’ansietat i estrès. L’ omnívor està dividit entre dues grans forces contradictòries; la neofòbia, la por a consumir qualsevol cosa nova,  i la neofília, la arriscada però necessària obertura per aventurar-se a nous sabors, el que Pollan anomena The Omnivore’s dilemma.
És realment inofensiu l’enciam que trobarem al plat avui per dinar? Realment és tan perjudicial per la nostra salut el menjar ràpid? És la nostra dieta un aliat o un enemic? La obsessió per menjar sa i bé, provoca que avui trobem dietes tan variades com les persones que les practiquen, cultures alimentàries extremes i un enorme dilema a l’hora d’escollir el menú més apropiat per viure més i millor.

The Omnivore’s dilemma, la obra que us presentem avui està principalment dividida en tres parts, una per cada tipus de menjar disponible: alimentació industrialitzada, alimentació orgànica, i el menjar obtingut de la caça, la recol·lecció o l’horta. En cadascuna de les parts, Pollan elabora un exhaustiu seguiment de la cadena alimentària, des de la terra fins a la taula, on l’autor ens presenta l’origen de tot allò que consumim, mostrant-nos els ingredients ocults que ens alimenten i narrant-nos com el nostre gust per aliments particulars és un reflex de la nostra herència biològica i ambiental.

La primera part del llibre, la que tracta l’alimentació industrialitzada, és una història de terror. No des de el punt de vista de com tractem els aliments i els animals, ens referim a la corrupció sistemàtica i social que dirigeix els destins de la nostra alimentació, on descobrirem on van a parar els subsidis agroalimentaris de l’administració nordamericana i la estreta relació que mantenen amb grans corporacions com McDonalds i Cocacola.
Mentre reconeix la complexitat del sistema agroalimentari global, Pollan ens fa reflexionar entorn a les nostres demandes i responsabilitats com a consumidors. Estem disposats a pagar preus baixos per la carn sense importar-nos la seva qualitat o l’ impacte ambiental? És lícit que disposem d’alguns productes amb estacionalitat limitada durant tot l’any?

La segona part de The Omnivore’s dilemma, ens mostra diferents alternatives als sistemes de producció i supermercats moderns, traslladant-nos a dues granges, una d’orgànica i un altre de clàssica, inspirada en els mètodes de treball de principis del segle XX.
Visitant les granges orgàniques ens adonem, que existeixen importants diferencies versus l’agricultura tradicional,  però es sacrifiquen els mateixos principis. Té sentit que un enciam de producció ecològica recorri 3000 quilòmetres per ser consumit?
Per altre banda, descobrirem que a la granja clàssica les diferencies són enormes, i aquestes diferencies es basen en la capacitat de la natura de combinar-ho tot, perquè tot està relacionat, i per aquesta raó, l’home hauria d’evitar canviar-la. Principis ancestrals totalment oposats a les polítiques agràries impulsades al primer món, on es prima la productivitat i la especialització dels monocultius.


 La tercera i darrera part del llibre, ens explica la pròpia experiència d’en Pollan al intentar proveir-se ell mateix el seu propi menjar. Una experiència profunda i dura, que servirà per mostrar-nos la enorme complexitat de la nostra evolució alimentària. Podem menjar els bolets que trobem al bosc? Estem en disposició de sacrificar i desfer el porc que conté la nostra llonganissa? Quin és el significat de cuinar i manipular els aliments?

The omnivore’s dilemma, la responsabilitat de escollir que mengem no és només escollir una recepta, també ho és triar un estil de dieta (omnívora, vegana, macrobiòtica...), o triar un  estil de conreu (tradicional, orgànic...), o senzillament la possibilitat d’escollir entre productes locals o llunyans. Grans dilemes que tenen conseqüències directes pel productor, els distribuïdors, els mercats de valors i les polítiques agroalimentàries públiques, i per suposat el propi consumidor.

Quin és el millor sistema per produir els nostres aliments? El sistema convencional que garanteix un preu assequible per a una gran quantitat de persones? O potser és millor un sistema sostenible, que garanteix productes saludables a preus més elevats però assegura la possibilitat de continuar conreant? Realment l’agricultura i la ramaderia intensives han eliminat la fam al món? Existeix la manera d’equilibrar la fam al món i la producció sostenible d’aliments?

Aparentment podríem pensar que no hi ha cap diferència entre un plat casolà i un d’industrial- en ambdós casos els ingerim i ens alimenten-. La realitat és ben diferent, efectivament la nostra actitud cap al menjar és molt important, i ho és tan que pot influir de manera decisiva en la economia, el clima, la ramaderia i l’agricultura, la nostra salut o el problema de la fam a la terra entre d’altres.

Sense ànim de radicalitzar i perseguint la cadena de producció de centenars d’aliments, Pollan arriba a la conclusió de que la dieta dels habitants dels EEUU es composa bàsicament de blat de moro i petroli, ingredients omnipresents en molts productes agroalimentaris de consum diari.

Efectivament, és cert, som el que mengem, i el que decidim menjar té repercussions de gran calatge, tan per nosaltres com a persones, com pel medi ambient en general. Unes conseqüències que tot just comencem a reconèixer i entorn a les quals necessitem reflexionar de manera urgent i decidida.

The omnivore’s dilemma és un interessantíssim recorregut pels processos de producció dels aliments per demostrar que efectivament existeix un dilema que avui s’ha convertit en repte al que hem d’enfrontar-nos 3 vegades al dia. Serem capaços d’escollir bé?

Que vagi de gust!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada